El passat dilluns 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona, un dia per commemorar i reivindicar el dret d’igualtat de les dones. És per això que hem volgut aprofitar l’entrada d’avui i parlar de les dones amb diagnòstic de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), dels avenços que s’han fet en aquests últims anys per comprendre com els afecta de forma particular el TEA i com el seu diagnòstic s’ha vist eclipsat per una classificació majoritàriament masculina, fet que ha dificultat durant molt temps, per a elles, el seu entorn i pels professionals, trobar les eines més adients per acompanyar-les.
Però, existeix realment una diferència en el TEA entre homes i dones?
Inicialment, es pensava que el TEA era més comú en homes que en dones, fins ara es diagnosticava 1 nena per cada 5 nens amb TEA. Gràcies als avenços en la investigació dels últims anys s’ha aconseguit perfeccionar les proves d’avaluació, podent diagnosticar a edats cada cop més primerenques i observant, així, un augment dels casos en nenes i dones.
Tot això ha permès observar diferències en la manifestació del TEA entre homes i dones. Investigacions recents parlen, fins i tot, d’unes característiques, capacitats, interessos i necessitats particulars en les dones amb TEA, permetent definir el perfil que coneixem com a TEA femení.
Arrel d’aquestes característiques (que més endavant compartirem) les nenes i dones amb TEA han passat desapercebudes en el seu entorn; però, a què és degut això?
Com sabem, les àrees que es veuen més alterades en el TEA són la interacció social, la comunicació i els patrons restringits i repetitius de la conducta, d’interessos o activitats, entre altres. Ambdós perfils comparteixen alteracions en aquestes àrees, però de forma i amb una intensitat diferent. Anem a conèixer com es manifesten.
Algunes de les característiques més observades en els homes, des de petits, són:
- Dificultats per iniciar, respondre i/o mantenir interaccions socials. Així com ser recíprocs a nivell social i emocional (com per exemple, preguntar a l’altre).
- Dificultat per reconèixer emocions pròpies i dels altres. També tenen gran dificultat en gestionar i expressar les emocions (sobretot verbalment).
- Poden mostrar poc interès per altres persones, però això no significa que no en tinguin. Si no que els hi costa demostrar com fer-ho.
- Dificultats per compartir jocs imaginatius. Tendència al joc repetitiu.
- Dificultats en reconèixer la comunicació no verbal (iniciar o modular contacte visual, poc ús del llenguatge corporal, o baixa expressivitat facial) i les normes socials implícites.
- Comunicació sense filtre: verbalització de pensaments inadequats. Llenguatge literal.
- Intolerància al canvi de rutines o de l’entorn. Angoixa davant els canvis.
- Ús de llenguatge estereotipat o repetitiu (ecolàlies).
- Rigidesa mental: patrons de pensament rígids.
- Interessos altament restringits (videojocs, pel·lícules, personatges de fantasia…).
Diversos estudis destaquen que les característiques del TEA femení que dificulten el diagnòstic són:
- L’adquisició d’estratègies d’interacció social més efectives, a partir de l’observació del món que les envolta (segons com actuen altres persones, el seu aspecte, el que diuen…). Són capaces d’imitar els comportaments dels altres, d’adaptar de forma flexible la seva conducta en situacions socials i mostren més interès i iniciativa per fer amistats. Molts cops sentint-se diferents dels altres, alienades d’elles mateixes i amb una gran pressió per encaixar.
- Arriben a crear els seus propis guions en diferents situacions socials (com quines preguntes fer als altres, maneres de dirigir-se als altres, històries a explicar…). Poden intentar ocultar allò que consideren confús o difícil i actuar com si estiguessin bé.
- Tendència al perfeccionisme i al control (sobretot al joc amb iguals). I poden tenir més dificultats en la gestió emocional que els nois amb TEA, amb tendència catastrofista.
- Tenen millor capacitat d’imaginació (fantasiegen i escapen a un món de ficció; pretenen jugar, però molts cops és un joc no recíproc, automatitzat i molt controlat).
- Els seus interessos restringits estan més relacionats amb persones i animals que en objectes (naturalesa, animals, nines, amistats, famosos, arts, escriure, moda i/o literatura) i això les ajuda a guanyar una major sensació d’identitat.
- En la nostra societat encara existeixen estereotips de gènere vinculats al que cal esperar en les conductes socials. Per això no crida l’atenció que una noia sigui tímida, educada i passiva, trets que no s’associen a simple vista amb l’autisme, quan realment ho són.
- Un altre fet que contribueix a una detecció tardana són els problemes físics o de salut mental secundaris al TEA (com ansietat, depressió i altres trastorns psicològics), que molts cops es detecten però s’identifiquen com problemes aïllats.
- També cal tenir en compte que els criteris diagnòstics actuals estan basats en homes, així com les principals eines de detecció que és van crear sota aquests criteris. Per això no s’associen les seves dificultats com a pròpies del TEA.
Desprès de posar sobre la taula aquesta nova perspectiva de gènere del TEA en femení i que, com hem vist, pot arribar a generar molta ansietat i patiment. Com podem acompanyar-les i ajudar-les?
- El primer pas és ajudar a trobar i acceptar l’autèntica identitat. El TEA s’acompanya de molts reptes però també de moltes qualitats. Per això podem ajudar a valorar les fortaleses i transformar les dificultats en positiu: “no ets obsessiva sinó persistent”, “no ets inflexible, sinó precisa”.
- Identificar i comprendre les seves emocions, sobretot quines situacions les afecten més i com això és manifesta en el seu cos (per ajudar-les a guanyar més consciència es poden mesurar les senyals fisiològiques o fer un registre diari de les situacions que els generen angoixa).
- Si apareixen atacs d’ansietat o sensacions de por i descontrol, normalitzar el que estan sentint i recordar que aquestes sensacions desapareixeran, acompanyar en la respiració i anar a un lloc familiar que li ofereixi seguretat i calma. Acompanyar-la fins que es calmi i no buscar motius o solucions.
- Posar en pràctica estratègies de relaxació i autocura per connectar amb el propi cos: exercici físic (no durant ansietat) i el mindfulness, per exemple. També és important cuidar l’alimentació i la són, incorporant rutines que les relaxin (llegir un conte, un bany calent si li agrada, música relaxant o algun joc tranquil que li agradi molt).
Esperem que us hagi agradat aquest article i que us hagi semblat d’utilitat! Si ha estat així, compartiu-lo i doneu LIKES!
Ens veiem el proper juernes!
L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR